La via valenciana
La via valenciana (en catalan ; littéralement « La Voie valencienne ») est un essai sur l'économie du Pays valencien (actuelle Communauté valencienne, en Espagne) écrit par Ernest Lluch et publié en 1976 par Eliseu Climent[1].
Présentation
Faisant suite à Estructura econòmica del País Valencià[2], œuvre collective dirigée par le même auteur[3], La via valenciana « introduit définitivement l’analyse de l'économie valencienne dans les coordonnées académiques en usage », selon les mots de Vicent Soler[1],[4].
Publiée dans les tous derniers temps du franquisme, sa première édition peut être considérée comme la présentation d'un modèle socio-économique régional perçu comme caduc et des perspectives d'évolution envisagées par les secteurs de l'opposition au régime[5].
Il implique une révision fondamentale des conceptions sur son objet d’étude, en « rompant avec le schéma » jusqu’alors dominant d’une approche marxiste influencée par les idées Joan Fuster, qui décrivait la région comme fondamentalement agraire, avec une bourgeoisie et une classe entrepreunariale absentes ou déficientes, et en introduisant un « nouveau paradigme dans lequel le large réseau de PME étaient et seraient les protagonistes des changements de la croissance dans l’économie valencienne »[6],[7].
Il remporte l'édition 1975 du prix Joan Fuster d'essai[8].
La seconde édition, parue en 2001 chez Afers, suit de quelques mois l'assassinat de l’auteur par ETA[8].
Notes et références
- (ca) Vicent Soler (dir.), Economia espanyola i del País Valencià, Valence, Publicacions de la Universitat de València, , 674 p. (lire en ligne), « prologue », p. 13.
- ↑ « Structures économiques du Pays valencien »
- ↑ Valence, Editorial de l’Estel, 1970
- ↑ (ca) Miquel Àngel Fabra, El País Valencià (1939-1959) : autarquia i industrialització, Valence, Publicacions de la Universitat de València, , 317 p. (lire en ligne), p. 18, 30 et suivantes.
- ↑ (es) Jaime Millás, Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), Valence, Institució Alfons el Magnànim, coll. « Papers de premsa » (no 4), , 707 p. (ISBN 9788478226801), p. 28
- ↑ Esculies 2019.
- ↑ (es) Ramon Aznar i Garcia, Regionalismo y catalanismo en la Universidad de Valencia (1975-1977), Valence, Universidad Internacional de Valencia , , 166 p. (DOI 10.20318/cian.2021.6444, lire en ligne), p. 155-156 :
« Ernest Lluch Martín, profesor agregado de Historia de las Doctrinas Económicas y autor de La vía valenciana, sostuvo —en contra de lo afirmado por Joan Fuster— que el País Valenciano «ha sido un país con política, política de una burguesía sólida y coherente» y que «es el país del Estado español que más ha cambiado durante los diez o quince últimos años». »
- (es) Ernest Reig, « La via valenciana. Ernest Lluch. Editorial Afers », Le Monde diplomatique, (lire en ligne, consulté le ).
Annexes
Articles connexes
Bibliographie
- (ca) Manuel López Estornell (CSIC), « La Via Valenciana, 30 anys després », dans II Congrés Societat, Treball i Llengua, la potenciació socioeconòmica de l'arc mediterrani en homenatge a Ernest Lluch, Valence, Unió General de Treballadors del País Valencià , , p. 167-180
- (es) Joan Esculies (trad. du catalan par Francisco J. Ramos), Ernest Lluch : Biografía de un intelectual agitador, RBA Libros, , 488 p. (lire en ligne)
- (ca) Vicent Soler, « Lluch i la via valenciana », Revista econòmica de Catalunya, no 42, , p. 46-49 (lire en ligne, consulté le )